Alguns municipis –no és el cas de Barcelona, encara- estan incorporant una taxa per la recollida dels residus sòlids urbans. Estava anunciat de fa temps que acabaríem pagant per la recollida de les escombraries de casa. És la conseqüència d’una mala cultura de residus: amagar-los i també treure’ls de la consciència moral dels ciutadans. Una cultura que ha derivat en pràctiques del tot insostenibles com els abocadors o la incineració, simplement perquè ens hem despreocupat de les seves conseqüències en el dia de demà. Ara ja és demà pel que fa a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè els abocadors de Vacarisses i del Garraf ja són quasi plens i urgeixen alternatives que comportaran un canvi de model.
Efectivament, el model vigent està esgotat, entre altres raons, perquè no hi ha cap poble ni ciutat que vulgui destinar una part del seu terme municipal a abocador de tota la comarca. S’imposa doncs substituir els abocaments pel tractament dels residus per recuperar-ne el màxim volum possible per la seva reutilització i, en últim terme, la fracció final de rebuig que no es pot reciclar dipositar-la, altament compactada, en un magatzem. Aquest tractament, que es fa en els anomenats “ecoparcs”, obliga a separar des de l’origen els diferents tipus de residu, ja sigui brossa orgànica, envasos de plàstic o de vidre, el paper... Els materials tractats es converteixen en adobs, combustibles o materials novament útils per als processos de manufactura en la indústria.
El nou model de gestió dels residus implica un cost d’explotació i de tractament, al marge de les inversions de capital que cal fer, que justifiquen la implantació de taxes per tal de traslladar aquest cost al ciutadà. És una manera de no continuar amagant el problema de les escombraries i fer-hi front amb totes les seves conseqüències. Es tracta d’un dels eixos de política mediambiental que s’ha proposat el govern de
Salvador Clarós. Publicat en el número 44, abril de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada