En una pel·lícula, si no passa res, no hi ha res a filmar, no hi ha història. En canvi, a la vida real, no cal que passi res: simplement, la vida pot anar transcorrent i se’ns pot escolar entre els dits. Malauradament, allò que ens portarà dolor es presentarà sobtadament i sense cercar-ho. En canvi, allò que ens farà feliços cal atrevir-se a anar-ho a buscar o a obrir-li la porta. Voleu una prova? Doncs recordeu algun moment feliç i pregunteu-vos: ha estat fruït de l’atzar?
Massa sovint pensem però no ens atrevim parlar. Massa sovint esperem, però no som capaços de fer un sol pas. Massa sovint somiem però ens neguem els somnis. I pensem, esperem, somiem... i la vida va passant. Des de la gratitud a la vida que ens ha estat donada, no deixem la vida passi com si res. La vida no és una pel·lícula i per tant, el dia que ens acomiadem no podrem rebobinar i tornar a prémer el “play”.
Maria-Josep Hernàndez
Massa sovint pensem però no ens atrevim parlar. Massa sovint esperem, però no som capaços de fer un sol pas. Massa sovint somiem però ens neguem els somnis. I pensem, esperem, somiem... i la vida va passant. Des de la gratitud a la vida que ens ha estat donada, no deixem la vida passi com si res. La vida no és una pel·lícula i per tant, el dia que ens acomiadem no podrem rebobinar i tornar a prémer el “play”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada