Usura?

No fa gaire vaig tenir ocasió d’assistir a una reunió convocada pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, que ens va convidar els membres de l’Equip de Pastoral Obrera a compartir amb ell la nostra valoració sobre la crisi i els seus efectes sobre els veïns i veïnes de la diòcesi. Ell es va a preparar a fons la reunió, i tenia molt presents tots els documents de la Doctrina Social de l’Església. Ens plantejava si l’actitud de bancs i caixes es pot qualificar d’usura.

Avui me n’he recordat, en rebre l’enèsima carta de “la Caixa” oferint-me un préstec immediat de 2.000 € sense donar explicacions i sense presentar cap mena de documentació, un préstec que puc tramitar per via informàtica sense ni tan sols passar per l’oficina. Enlloc no em diuen, per cert, què em costarà la broma...
De fet, veig que bancs i caixes continuen amb els mateixos paràmetres que han fet tan greu la nostra crisi: incitant al consum... Posen pegues als préstecs que són vitals, com els que permeten l’accés a un habitatge o sortir d’un mal pas a les empreses perquè no volen assumir riscos. I simultàniament ens impulsen a endeutar-nos compulsivament, a un preu que a ells sí, ben segur, que els resultarà rendible. Independentment que tinguem altres deutes o altres obligacions.
En un moment en què ens cal un esforç per definir prioritats econòmiques personals i col·lectives, i un model de desenvolupament sostenible, bancs i caixes continuen exercint el seu paper de voltors mentre es llepen les ferides del darrer ensurt econòmic ara que els governs ja els han assegurat el futur.

Mercè Solé