Us heu parat mai a pensar com i per què l’home per primera vegada es va atrevir a enfrontar-se a la immensitat del mar per treure aquella mena de éssers llefiscosos, plens de punxes per fora i per dins i incorporar-los a la seva alimentació? Ben cert que devien tenir molta gana. Gràcies a aquesta imperiosa necessitat dels nostres avantpassats, avui nosaltres disfrutem dels regals del mar. Diuen els antropòlegs que els països que mengen carn són de naturalesa més guerrera que els que s’alimenten de peix i vegetals i que això de viure de cara al mar dóna una amplitud d’esperit i de cap que els d’interior no tenen. Em sap greu per totes aquelles comunitats de l’estat que no poden disfrutar del mar i potser per això quasi sempre estan en peu de guerra.
Pel plat d’avui utilitzarem un peix molt popular: la sardina, però dedicat especialment a aquells que, del peix, els hi sobren les espines.
Per fer el puré afegirem a les patates el rovell d’ou, la tonyina esmicolada, les anxoves tallades petites i l’all i la ceba en cru però passat per la batedora (us podeu ajudar d’una mica de patata per triturar-ho). Ho barregem tot per fer el puré.
Finalment disposem la meitat de les sardines obertes, amb la banda carnosa cap amunt i distribuim el puré per sobre tapant amb una altra sardina (la part carnosa tocant al puré). És com fer uns llibrets. Quan tenim les parelles muntades, les passem per farina, generosament, perque quedin ben tancades i les fregim.
Com sempre us dic, la imaginació és una de les bases de la cuina. Aquí us he proposat una manera de fer el puré del farciment, però vosaltres, amb la base de les patates, en podeu provar d’altres.
Tere Jorge. Publicat l'octubre de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada