Hi vam ser a principis d’octubre, a l’inici de la tardor, i el clima i el paisatge eren molt amables. Ara, que deu fer més fred i hi deu haver més boira, potser seria més incòmode: si voleu anar-hi, més valdrà esperar que arribi la primavera. Però en tot cas, la sortida val la pena.Folgueroles, prop de Vic, és, com tothom sap, el poble de mossèn Jacint Verdaguer. A dintre l’església, sobre la pica baptismal, hi ha una fotocòpia dins un plàstic penjat amb un cordill, que reprodueix la seva partida de baptisme, amb una laudatòria anotació al marge que hi va fer el bisbe Torres i Bages. Podrien posar el record de manera més digna, sens dubte... El poble és agradable de visitar, i repassar les indicacions dels llocs on va estar mossèn Cinto. I, sobretot, visitar el museu, que el porten unes noies que transmeten un gran entusiasme pel personatge. Al final, passen un vídeo en què s’hi evoca tant el Verdaguer èpic i entusiasta del final del poema del Canigó, com el Verdaguer quotidià que des de Sant Petersburg compara el Neva d’aigües “emperesides... que un dubta a vegades si caminen avant o enrere”, amb el Ter i el Llobregat que “treballen i ajuden als pobles que s’han assegut en ses riberes”.
Un altre lloc clau és l’ermita de la Damunt, enmig d’un bell paisatge que, diu Verdaguer, li va fer descobrir el que era la poesia. I, sobretot, l’altra ermita, la de Sant Jordi de Puigseslloses, que cal arribar-hi per un camí força complicat, però que és tota una sorpresa: una ermita enganxada en un dolmen, al capdamunt d’un turó “rodó com fet amb un torn”, que domina tota la plana de Vic, i des de la qual es veu “l’altívol Montseny i la meitat dels nostres Pirineus”. Allà és on mossèn Cinto va voler dir la seva primera missa: l’acte central de la fe cristiana celebrat en un lloc que enfonsa les arrels en les més antigues històries dels homes i dones que han viscut en aquesta terra... Certament, mossèn Cinto dóna per molt.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada