Televisió Digital Terrestre

Què és la TDT? Doncs és un nou sistema de transport del senyal de TV que, utilitzant el mateix espai radioelèctric, i per tant la mateixa antena, permet transmetre molts més canals gràcies a que aquests aniran ara codificats numèricament (el que en diem sistema digital). La tecnologia digital en televisió té notables avantatges respecte de l’analògica perquè permet processar el so i les imatges de forma més còmoda i barata, evitant interferències i pèrdua de qualitat en la transmissió. La “T” de terrestre és per diferenciar-lo dels sistemes de transmissió per cable o per satèl·lit. Així doncs, la TDT utilitza la mateixa infraestructura de cobertura que la televisió actual, amb la mateixa xarxa de centres emissors i reemissors desplegats pel territori. Per a l’usuari, el canvi es limita a la necessitat d’incorporar un descodificador digital en el receptor (pecata minuta), i els terminis d’implantació definitiva (l’apagada analògica) s’han fixat comptant que s’haurà renovat pràcticament el parc de receptors.

El pas al nou sistema de televisió digital terrestre ve motivat per una reestructuració de la indústria audiovisual que, aprofitant els avenços tecnològics, albira noves oportunitats de negoci i de poder mediàtic. La gran penetració que tenen avui els missatges a través de la televisió, ha desfermat una lluita des de poders fàctics i famílies polítiques pel control dels mitjans i de l’opinió pública. No estem només davant d’un canvi de tecnologia sinó sobretot d’un repartiment del pastís mediàtic del país. La TDT permetrà adjudicar noves llicències per a nous canals, desbloquejant la saturada banda de teledifusió de UHF.

Hi ha un canvi de model empresarial que vol convertir el que era una cadena de TV amb el seu propi centre de producció de programes, informatius i mitjans de cobertura nacional o autonòmica, en una simple empresa exhibidora de continguts. M’explicaré. La programació es fa en base a programes comprats a empreses terceres, normalment són programes d’entreteniment de la qualitat que tots coneixem, i que m’abstindré de valorar. I per uns informatius que vehiculen, mitjançant un locutor “estrella” la ideologia i els missatges que interessen al promotor i propietari. Ja ens podem doncs imaginar el que ens espera. El meu consell és el de sempre: menys televisió i més lectura i més conversa, si no ens volem convertir en un país d’analfabets. Això sí, molt informats.

Salvador Clarós. Publicat en el número 47, desembre de 2005