El “gazpacho” és un dels plats més tradicionals a Andalusia i Extremadura, però que pràcticament hem integrat d’una manera total. Avui el presentem una mica catalanitzat: hi posarem pebrot vermell en comptes de verd i escalivarem totes les verdures en comptes de posar-les crues. Aquest gaspatxo més que per beure serà per menjar i pot ser un exemple de la capacitat integradora de la cuina catalana. Ja ho hem dit en altres ocasions, però moltes vegades en la senzillesa dels fogons s’amaguen grans filosofies de vida. Tant de bo la integració social fos igualment creativa i sapiguessim aprofitar els millors ingredients que cada cultura pot aportar.
Ingredients: 1 kg. de tomàquets madurs; 4 grans d’all; 2 pebrots vermells; 1 ceba gran; orenga; la molla d’una barra de pa de quart mullada amb vinagre; oli; sal i pebre.
Preparació: Escalivarem tots els elements vegetals: els tomàquets, els pebrots, la ceba i els alls. Un cop estan escalivats els pelem i ho posem tot en un bol gran per poder passar el pimer o si ho preferiu podeu treballar-ho amb morter. Afegim l’oli i el vinagre al gust però sempre mantenint les proporcions (per a cada cullerada de vinagre n’hi haurà tres d’oli).
Tot seguit, afegim la molla de pa i ho passem novament perquè quedi ben fet, ben picat. Hi afegim aigua segons ens agradi d’espès, tot i tenint en compte que es tracta d’una variant de gaspatxo dens. Al moment de servir-lo hi afegirem un raig d’oli d’oliva i un pessic d’orenga per sobre. Es pot servir amb una mica de bacallà esqueixat i unes tàperes.
Ingredients: 1 kg. de tomàquets madurs; 4 grans d’all; 2 pebrots vermells; 1 ceba gran; orenga; la molla d’una barra de pa de quart mullada amb vinagre; oli; sal i pebre.
Preparació: Escalivarem tots els elements vegetals: els tomàquets, els pebrots, la ceba i els alls. Un cop estan escalivats els pelem i ho posem tot en un bol gran per poder passar el pimer o si ho preferiu podeu treballar-ho amb morter. Afegim l’oli i el vinagre al gust però sempre mantenint les proporcions (per a cada cullerada de vinagre n’hi haurà tres d’oli).
Tot seguit, afegim la molla de pa i ho passem novament perquè quedi ben fet, ben picat. Hi afegim aigua segons ens agradi d’espès, tot i tenint en compte que es tracta d’una variant de gaspatxo dens. Al moment de servir-lo hi afegirem un raig d’oli d’oliva i un pessic d’orenga per sobre. Es pot servir amb una mica de bacallà esqueixat i unes tàperes.
Tere Jorge
Publicat en el número 40, juny de 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada