Confesso que, ara que ja s’ha acabat, no he pogut resistir-me a fer un cert balanç del Fòrum. Per prudència voldria defugir la temptació -no sé si ho aconseguiré- de dictar sentencia d’absolució o de condemna definitiva, ja que la complexitat de l’esdeveniment el fa refractari a judicis simplificadors amb voluntat instrumental i malintencionada. Vet aquí que ressalta més encara l’actitud premonitòria d’una majoria social que ha militat en la indiferència, i que ha renunciat fins i tot al judici final. Parlo de tots aquells a qui el Fòrum no ha sabut il·lusionar ni tampoc aïrar -no és el meu cas-. Aquells als quals el director Jordi Oliveras interpreta innocentment i amb lamentació exculpatòria: “Ha estat -el Fòrum- una bona idea mal explicada”. Amb perdó, ja se n’ha de ser de ruc!
El missatge de la multitud indiferent és la resposta a una iniciativa que, patrocinada per les principals institucions de govern, es proposava rivalitzar amb el moviment no governamental (les ONG). Déu meu, quina ingenuïtat! Mentre que avui la societat demana accions i compromisos, els organitzadors del Fòrum s’han quedat a l’estació del diàleg, convertint el Fòrum en un esdeveniment de perfil antic. Mentre vigoroses capes socials donen testimoni, en el camp no governamental, amb accions i alternatives solidàries responent directament a reptes com la fam, la incultura o la degradació del medi ambient, les institucions de govern retornen al discurs, al relat, que els porta, com no podia ser d’altra manera, a estrellar-se directament contra el mur de la contradicció. No han après les lliçons de la modernitat!
D’aquesta manera han convertit el Fòrum en poca cosa més que una fira de mostres social. Els organitzadors ja ho sabien, però segurament esperaven enlluernar al públic mitjançant l’espectacle. Vet aquí un altre error: no han entès encara que aquest ja no és el segle de les idees sinó el dels valors. El fracàs no es mesura pel nombre d’entrades que s’han deixat de vendre, perquè això confirmaria encara més el caràcter mercantilista de l’esdeveniment, que tan esforçadament han intentat negar. Ni tampoc l’èxit, pel nombre de diàlegs o de conferenciants, un altre desencert, aquest per excés. El que eleva el desastre a una dimensió quasi deconeguda és l’absència de compromís dels nostres intel.lectuals i governants, que ens arrossega a tots cap a la banalitat.
Salvador Clarós
Publicat en el número 41, octubre de 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada